Les quatre estacions d' Antonio Vivaldi.

Publicats el 1725, s'ha convertit en l'obra més universal del compositor venecià, 301 anys després. Descobrim el perquè.

Editats a Amsterdam el 1725 com a part de l' Opus 8 , aquests quatre concerts per a violí no només van revolucionar la música barroca en introduir una narrativa descriptiva —el que avui coneixem com a música programàtica—, sinó que van marcar un abans i un després en la manera de retratar la natura a través dels sons. Tres segles després, l'obra del “Prete Rosso” segueix sent una de les composicions més reconegudes, interpretades i vibrants del repertori universal.

Al llarg d’aquesta conferència, explorarem com Vivaldi va aconseguir fusionar el virtuosisme tècnic amb una inigualable capacitat pictòrica, evocant amb precisió el cant dels ocells a la primavera, la calor sufocant de l'estiu, la caça a la tardor i el cru fred hivernal. Analitzarem el context històric de la seva creació, la connexió amb els sonets originals que acompanyaven la partitura i la fórmula magistral que ha permès a aquesta peça mantenir una frescor i popularitat intactes durant tres-cents anys, consolidant-se no només com una obra d'art, sinó com un pilar de la cultura popular.