Joaquim COLOMINAS I FERRAN

A diferència dels principals estats europeus més avançats, l’estat espanyol històricament va viure i ha viscut un procés de liberalització política tardà i incomplet. L‘evolució històrica viscuda pels països més avançats des de finals del segles XVIII fins el segle XX, passant de l’estat absolut a l’estat liberal; i d’aquest, al posterior estat democràtic a finals de segle XIX; i, finalment, a l’estat social, després de la Segona Guerra mundial, a l’estat espanyol es va donar a mitges i de forma intermitent. 

Les tensions entre les idees conservadores i les progressistes han condicionat i frenat enormement el progrés a l’estat espanyol. Els segles XIX i XX espanyols han estat marcats per una forta inestabilitat política, fruit de múltiples alzamientos, pronunciamientos i cops d’estat, que han impossibilitat una continuïtat democràtica.

1-Els antecedents polítics: els segles XIX i XX a l’estat espanyol.

2-La transició a la democràcia (1975-1982).

3-Les (tres) singularitats de la transició a Catalunya.

4-La Constitució espanyola de 1978:

4.1-Una monarquia parlamentària. 4.2-Un sistema parlamentari racionalitzat.

4.3-Un sistema electoral (teòricament) proporcional. 4.4-Un sistema de partits pluripartidista polaritzat. 4.5-Un model d’estat singular: l’estat de les autonomies.

5-Els principals partits polítics:

5.1-Origen històric 5.2-Ideologia política. 5.3-Geografia electoral; perfil sociològic dels seus electors.

6-Vida política. 7-Conclusions.

I-La Primera República Italiana (1947-1992) 

1-Els antecedents històrics, culturals d’Itàlia.

2-El naixement de la Primera República. Una constitució antifeixista.

3-Les principals institucions polítiques:

3.1-Un sistema parlamentari no racionalitzat. 3.2-Un sistema electoral mol propocional.

3.3-Un organització territorial regional.

4-Un sistema pluripartidista extrem. 5-Males pràctiques polítiques.

6-El procés Mani pulite i la fi de la Primera República.

II-La Segona República italiana (1993-2025)

1-Una nova llei electoral (1993) per intentar acabar amb l’excessiu pluripartidisme.

2-Influència en la nova dinàmica dels partits polítics: les coalicions pre-electorals.

3-Les dues grans famílies polítiques:. 3.1-La Casa de les Llibertats: Forza Italia; La Lliga del Nord; Acció Nacional; i UDC. 3.2-L’Ulivo. Del PCI al Partito Democratico.

4-Els anys dels governs Berlusconi. 5-Alternances en els governs.

6-Nous partits i velles transformacions polítiques:

6.1-El Moviment 5 Estrelles. 6.2-La Lliga. 6.3-Fratelli d’Italia.

7-La situació política actual.

7.1-El govern de Giorgia Melloni. 7.2-Continuïtats del passat; incerteses de futur.

8-Conclusions.