Professor i autor del temari

Doctor en història contemporània per la UAB.

S’ha dit sovint que la nostra tradició intel•lectual —occidental, espanyola, catalana— beu de dues grans fonts: Jerusalem (el llegat judeocristià) i Atenes (la filosofia grega), unides per la llarga experiència històrica de l’Imperi Romà i dels seus successors. És per això que l’escolàstica medieval va intentar de moltes maneres diferents reconciliar la Bíblia amb els escrits d’ Aristòtil, des de la premissa que vistos conjuntament aquests continguts reunien el que calia saber per a organitzar la societat i la moral públiques.

Aquestes ensenyances van ésser clau per a donar forma a la nostra idea del temps i a les concepcions de l’home, del món i del que és sobrenatural que han marcat la història occidental des de l’Edat Mitjana. En aquest context, l’herència grega és particularment rellevant per dues raons: adquireix el coneixement a través del raonament i dels sentits (excloent conscientment la revelació divina) i posa en circulació conceptes —bé comú, República, aristocràcia, democràcia, tirania, animal polític— que continuen vigents més de vint-i-cinc segles després d’haver-se formulat per primer cop.

En aquestes tres sessions veurem com i per què sorgeix la filosofia a la Grècia del s. VII aC i per quins camins les preocupacions d’aquells pioners porten fins als grans temes —la natura humana, la manera òptima d’organitzar l’Estat, l’ús de la mentida i de la propaganda, el repartiment de la riquesa— que totes les generacions des d’aleshores, també la nostra, hem hagut d’afrontar.

• 1 - LA INFANTESA DE LA FILOSOFIA. 27 de novembre. 

Veurem el sorgiment del pensament grec de la mà de Tales de Milet, Anaximandre, Anaxímenes i Empèdocles, alhora que el contextualitzarem amb l’anàlisi de les característiques principals de les ciutats-Estat del moment.

• 2 -  LA NATURA HUMANA AL CENTRE DEL DEBAT. 11 de desembre. 

Analitzarem les filosofies de Pitàgores, Heràclit i Parmènides, els problemes metodològics que se’n deriven (dicotomia entre sentits i raó) i el sorgiment dels primers debats pròpiament polítics. 

• 3 - BONDAT, EFICIÈNCIA I ORGANITZACIÓ SOCIAL. 18 de desembre. 

Recorrerem, a partir de les reflexions de Sòcrates, Plató i els seus contraris, l’articulació d’una primera filosofia política els termes de la qual continuen essent en molts aspectes sorprenentment actuals.